martes, 28 de julio de 2015

NÚVOLS

Dies com els d'avui, tapats, silenciosos i núvols són com espais interiors per meditar. Aquells moments que de tard en tard ens permetem, de silenci, observació i connexió, només SOM.
Són dies ideals per sortir a caminar, només badant. Mirant al cel com els núvols prenen diferents formes o observant les formigues com traginen d'un cantó a l'altre preparant-se per a la tardor.
Al jardí de casa tenim una paret plena de fulles trepadores, i em feia la pregunta : Si fóssis fulla, quina series???
I en vaig veure una que sobresortia, esplèndida, de dos colors, una meitat d'un verd més potent i l'altra d'un verd més claret. Estava a una alçada mitja, tirant cap baix. no massa rodejada per altres fulles, tenia el seu espai , però tirava endevant amb molta força interior. Sí, definitivament jo seria aquella fulla i de ben segur que la perspectiva del temps i de l'espai seria molt diferent des d'aquella paret des d'on veuria ploure, o gelar .

En dies com avui jo em torno "melangiosa" i em poso a recordar o pensó més del que habitualment faig, jo sóc de poc pensar i de molt sentir, i això em fa estar extranya però m'ho permeto. I si a sobre la brisa s'ho emporta tot , encara és millor, perquè sé que així arribaran coses i persones noves.

En dies com els d'avui, no espero res,  tot està bé, tot ÉS.