miércoles, 17 de febrero de 2016

17 de Febrer

Avui, EM FELICITO. No, no és el meu aniversari, però en certa forma HO ÉS!
Un dia com avui , ara fa 10 ANYS, em van diagnosticar DEPRESSIÓ.
Un dia com avui, ara fa deu anys, vaig anar al metge, al CAP de l'Arboç...em trobava tan malament. Li vaig dir al doctor "crec que tinc stress". Quinze minuts més tard sortia de la consulta amb el "parte" de baixa per depressió...qué trist! "Tu no pots treballar en aquest estat", em digué el doctor.
Ara ho recordo amb un somriure "de medio lao", però mai oblidaré aquell dia, perquè aquell dia vaig tornar a néixer.
La depressió em va ensenyar a perdonar-me, a estimar-me, a comprendre'm, a responsabilitzar-me i a conscienciar-me que tot, absolutament tot depen de mi.
La depressió em va donar a conéixer les teràpies alternatives i energétiques i gràcies a elles, vaig descobrir-me i explorar-me i vaig saber quina era la meva missió de vida.
La depressió m'ha fet apreciar la vida tal i com és, feta de petits bocins de felicitat i amargor...i m'ha fet mirar més endins de tot i de tothom.
La depressió ha estat el trampolí que m'ha impulsat cap a mi mateixa, la JO veritable, la que realment SOC, no com els altres em veien, o volien que fos.
La depressió va encendre el meu fAr de llum interior i permet que sempre estigui encés per a mi i a la cap i la fi també per als que m'envolten.
La depressió ha estat un regal de l'Univers.

Així que avui estic de celebració...una década des d'aquell dia que jo creia fatídic. Una depressió que vaig trigar vora 3 anys en superar. Quan la vida ens posa obstacles aquests són  una oportunitat per creixer i jo soc molt afortunada per haver patit aquella depressió que em va portar a la vida immensament plena que estic vivint actualment.

La solució no està en oblidar els mals moments i fer com que no han passat. La solució està en viure els mals moments treient- ne l'entrallat i amb aquest nou coneixement evolucionar, aprendre i millorar. Qui no s'ha equivocat mai? Qui no ha passat mai males èpoques? Qui no ha estat perdut durant un temps? Qui no s'ha sentit fatal, de vegades? Qui?

Així que aquí va el meu petit homenatge a la meva depressió...cada mes de febrer és més fàcil de passar, cada dia viscut és un motiu d'alegria. Així que em FELICITO perqué m'ho mereixo.

lunes, 1 de febrero de 2016

SIN RUTINA

Me encanta cuando el día me presenta de cara un nuevo reto, un imprevisto que hace que todo lo planeado se vaya al traste. Antes solía incomodarme mucho, pero ahora me divierte...finalmente, el día ha resultado ser NUEVO...diferente...y te has dejado sorprender.

No sé dónde leí que para que te pasen cosas diferentes, debes hacer cosas diferentes...cuánta razón con el dicho. Aparcar en una calle distinta, salir de casa a una hora diferente, cambiar de ruta al ir hacia el trabajo...proporcionan un cambio de perspectiva, provocan nuevas visiones, nuevos encuentros...

Decir que sí a una actividad que nunca antes habrías hecho, aventurarte a practicar algún nuevo deporte, salirte del bocata de jamón con café con leche y atreverte con el porridge. Comer con los dedos, saborear la fruta con los ojos cerrados, bañarte en el mar en pleno invierno...

Hacer que nuestros días sean mágicos y diferentes está en nuestras manos, teñir la vida con múltiples colores depende de nosotros...sólo debemos seguir nuestro corazón, y decir SÍ, si así lo sentimos, o NO, si no queremos seguir haciendo lo que no vibramos.

A veces lo que interpretamos como contratiempos sólo son puertas que se abren para conocer otras realidades, otros caminos, otras perspectivas, otras personas
...es divertido y emocionante, ¿no creéis?