viernes, 20 de mayo de 2016

QUAN CUINO...

M'agrada cuinar...quan cuino em sento en pau. Soc de l'opinió que cuinar és cosa dels generosos, dels que pensen en els altres i els agrada fer-los feliços. Cuinar és tot un ritual. Pensar qué cuinaràs i per a qui, el número de comensals, els ingredients i on ho compraràs, si és una ocasió especial o un àpat "de diari", com ho vols presentar, i l'estona que t'hi estaràs...
L'àvia Mercedes em va ensenyar a cuinar i ho va fer els estius, quan els passava amb ella a Calafell. L'àvia adorava cuinar i tot el que passava per les seves mans era molt més bo.
Cuinar és per a persones que saben gestionar el temps i les mides però que al mateix temps els agrada fer "provatures" i experimentar. Cuinar fa de la cuina un espai màgic, una estada on es passen les millors estones i es tenen  converses  úniques i íntimes . Res millor que mentre cuinem per explicar-nos confidències, aventures, anècdotes...cuinar és crear .
La meva filla Vilma diu que tot el que jo cuino està més bó, té més bona pinta; només pel fet que ho he fet jo ( o potser per no haver-s'ho de fer ella sola!)
Pots donar molta felicitat preparant aquell plat especial que tant agrada a algú que estimes, o convertir la truita de patata i ceba en una celebració. Una presentació amorosa, una bonica taula, unes espelmes i molt de caliu fan miracles i omplen el cor.
Hi ha una cosa curiosa que em passa, tinc memòria gustativa, m'enrecordo dels llocs i de les persones pel que menjo. M'agrada observar la persona que menja davant meu...com agafa els coberts, si menja lent o ràpid, qué li agrada, qué no...és tot un joc de sentits molt atractius per a mi. I en quant als llocs quasi bé tenen gust, potser no recordaré el nom d'un Museu però recordaré els plats que he menjat i el que em van transmetre.
Hi ha coses que están tan bones que quan les mengem tanquem els ulls per potenciar-ne el sabor i les sensacions, i hi ha gustos que et transporten en el temps i et recorden la infantesa, la joventut o un moment precís que tenia el mateix gust.
Cuinant cuides de tu i dels demés. M'agrada fer de "bruixeta" i enviar pensaments d'agraïment cap els aliments, gratitud i amor també cap els comensals...he arribat a la conclusió que l'AMOR és l'ingredient secret per a la cuina...i per a la vida.
Aquesta foto té 5 anys!!!!

jueves, 19 de mayo de 2016

MEMÒRIA

Memòria, fil conductor de records i històries passades. Memòria, tova, com la cera, i plàstica , moldejable, subjectiva , de colors o en blanc i negra.
Memòria visual, sensorial, literària o històrica.
La memòria tan  volàtil  és bo materialitzar-la en escrits, cançons, contes, exposicions, mostres, llistes...la memòria pot esborrar-se i no quedar-ne res de res. Esfumar-se de cop.
Avui més que mai li trobo sentit a escriure aquest blog, és una memòria de vida, no massa extensa, però prou consistent  per retrobar-me si algun cop em perdo.
De vegades decidim esborrar memòria, en canvi ,d'altres, decidim tatuar memòries que queden clavades com àncores al nostre cervell.
Hi ha memòria dolorosa i n'hi ha d'alegra així que molts són els que  decideixen tirar la tovallola i quedar-se sense memòries. Viure en una amnèsia, si més no, lliberadora que perdona errors, malentesos, odis, rancunies i que agermana amb un dia a dia inconscient. És un començar amb la fulla en blanc, és un "borrón y cuenta nueva" molt particular i que només va amb un mateix.
Ja que el món segueix girant, cada cop més depressa, però sense memòria el temps s'atura i només és ARA. El passat no existeix, i el futur no es pot imprimir sense tinta, tan se val, no importa, qui ho recordarà?!

Suposo que sense memòria només et veus en els altres, en el que t'expliquen que has fet o has estat. En creure que en aquelles fotos antigues hi apareixes tu i que va haver-hi un temps que eres damunt la via, en el tren de la vida del que has decidit baixar per només contemplar , sentir, i esperar...