lunes, 26 de septiembre de 2016

DARRERE LA FINESTRA

No puc evitar fixar-me en el banc que tinc davant de la botiga...m'agrada observar-lo i veure qui s'hi asseu. De vegades em meravello que a ple sol, sempre hi ha un o altre; descansant de portar bosses, o mirant el mòbil, o senzillament badant, de vegades s'hi adormen i tot!
M'agrada imaginar qui són, com és que han parat aquí, en aquest banc, quina és la seva història.
Observo darrere la finestra...crec que tots ho hem fet algun cop, oi?
Seure i observar com passen els cotxes, la gent , els que  passen sempre corrents, els que xerren , els que escolten música, els que van parlant sols, els que van amb nens  que expliquen les seves aventures...
Veure gent és molt divertit, amb la meva mare, al Passeig de Calafell, a ple estiu,  ens explicàvem la història imaginària de qui més ens cridava l'atenció i sempre ens quedaven les ganes de córrer darrere i preguntar-li "És així la seva vida? És aquesta la seva història?"
Històries fascinants, realitats que superen amb creus la ficció, aventures de qui les escolta, vida de qui les explica.
El millor és jugar amb la imaginació ... mai saps si la història de la  realitat és asseguda en aquell banc,