viernes, 24 de marzo de 2017

ENTELATS

Avui fa una tarda de les que entelen els vidres , fora plou i dins s'hi està bé.


En tardes com aquestes penses que, enlloc d'estar treballant,  voldries ser a casa , més concretament  dins el llit fent-ho tot menys dormir. Deixar-te anar dins els llençols, amb l'habitació ben calenta, plena d'espelmes i aromes dolços i fer l'amor una vegada i un altra , dolçament, sense presses, mentre escoltes com fora plou i es fa fosc. I dormir i tornar-te a despertar...sense pensar...i entre penombres dir tot alló que sents, mentre acarones suaument un altre cos i el respires, desitjant que no surti el sol perqué aquell màgic instant no s'acabi mai.
Llençols de seda que deixen que els cossos llisquin mentre s'agafen fortament de les mans per deixar anar sospirs de plaer entre les boques humides, que es busquen amb fam de més, de més, de molt més...
Figures humanes tan ben encaixades que no haurien de separar-se mai  perqué juntes esclaten en l'èxtasi més absolut, instants que brillen sobre les pells humides, brillants, vibrants.

Avui fa una tarda d'aquestes ...que entelen els vidres.


lunes, 20 de marzo de 2017

TINC EL DRET

Ja ha arribat la primavera i l'haig de veure des de la finestra. Porto deu dies trobant-me malament i el darrer cap de setmana l'he passat al llit, és ben bé que quan el cos ja no tira...no tira i hem de parar.
Aquestes estones entre somnis , mig enfebrada,  m'han donat per pensar en moltes coses, i en recodar-ne d'altres. Per qué serà que no parem mai de pensar? Tot i que jo sempre dic de mi mateixa que no sóc de pensar, que sóc més de sentir...aquests dies m'he vist desbordada per molts pensaments i records, serà per la temperatura!
He recordat quan era petita i em posava malalta, com ma mare em cuidava i em portava els àpats al llit, en una safateta amb potes. Eren temps en els que ens podíem permetre estar una setmana al llit, "cobant" l'encostipat i no passava absolutament res.  Pensava que avui en dia estar malalt al llit és quasi com un pecat...tenim tanta feina, plans i coses a fer que no donem descans al cos, tot i que li fa falta...  tot i que no es troba bé. Per qué anem tan depressa? Sembla que volem accelerar els processos naturals...sembla que volem adaptar el que és natural a la nostra conveniència. Dins meu pensava que feia anys que no agafava una grip i que també tenia dret al meu repós, descans, i deixar que el meu cos es recuperés de la forma més natural possible...pensava "Tinc dret a estar malalta jo també!, a estar al llit prenent sopetes i tapada fins dalt!

També he pensat en lo necessari que és dormir bé i que feia molt molt de temps que no ho feia...porto dos nits dormint al llit tota la nit i no anant amunt i avall, del sofà al llit, del llit a la cuina...

I en aquests dies de repos he agafat algun llibre i he tornat a llegir...cosa que em costava molt i molt de fer darrerament, i ara veig que era perquè anava massa accelerada.

Crec que aquesta grip em feia molta falta per reposicionar les coses al seu lloc i per marcar el meu espai, retrobar de nou el meu equilibri, i agrair cada moment, instant, segon de salut i de benestar. Aquesta grip m'ha anat molt bé per prioritzar-me , res funciona si jo no funciono i haig d'aprendre a redosificar

Demà tornaré a emprendre la marxa i crec que mica amb mica ho aconseguiré, vull disfrutar de la primavera, de la feina, dels meus, dels instants trobant me bé, De vegades la vida et posa per davant tants reptes, novetats, activitats, informació, experiències, que no tens el temps suficient per assimilar-ho, que no ho pots gaudir a poc a poc , com se saboreja un bon vi o una bona xerrada davant d'un café.

No vull córrer tant, vull deixar de córrer...vull viure l'ARA al meu ritme i em vull trobar bé, bé del tot, així que disfrutaré d'aquesta tarda tranquila a casa i d'un somni més que reparador per iniciar la primavera de 2017 ressetejada, i amb un pas més tranquil.

PD Mirant el  meu blog des de l'any 2009 no havia agafat una grip...així que veig que em tocava...tinc una entrada que es diu INFLUENZA on ho comento...com passa el temps ostia!