Per qué no et sents infidel si cada dia escoltes una música diferent? Per qué cada dia podem menjar un estil de cuina diferent i no sentir que li fem banyes a la cuina mediterrània?
Per qué la música ens fa sentir tan vius i ens dóna tan plaer i el menjar també? Serà perqué ens fan sentir lliures?, per qué podem variar i sentir-nos nosaltres mateixos?
Fa temps que hi penso...cada música té el seu moment i cada tipus de menjar també, no?
Tot i que també és cert que hi ha cançons que ens acompanyaran tota la vida perqué ens evocaran moments i records molt i molt especials...i hi haurà àpats que moriràn amb nosaltres, gustos que conservarem per sempre en la nostra memòria.
A més, no sempre hem d'estar escoltant música i hi haurà dies que potser menjarem diferent o deixarem de menjar...i no ens sentirem culpables, potser només estarem malalts.
M'encantaria sentir me igual de lliure amb les persones...poder ser qui realment soc , i expressar-ho amb confiança. Veure les persones que jo vull i en el moment que a mi m'agradaria i poder dir "No", si no em ve de gust alguna cosa...poder expressar-me a la meva manera sense por de ferir sensibilitats.
Clar, els humans som diferents, som egoïstes i gelosos i ens hem criat dins d'una cultura i uns costums que la majoria de les vegades ens encotillen i ens dónen una visió limitant.
Ampliar la perspectiva, adonar-nos que cada dia pot ser el darrer, i fer de cada instant el que nosaltres volem d'aquell temps, escoltant la música que més ens agrada, menjant un trocet de xocolata i parlant amb la persona que necessitem i que sabem ens comprendrà en aquella situació; o si més no intentar-ho, que no quedi per nosaltres, i si volem passar aquella estona en soledat i en silenci, fer-ho , sense tenir por de ferir, sense sentir-nos obligats a res.
És tan relatiu això de la infidelitat, és tan gratificant poder ser qui ets i no haver de fingir, s'hi està tan bé amb les persones que estimant-te et deixen ser lliures, et donen ales però que sempre hi són amb una paraula de benvinguda...podria ser tot tan fàcil com escoltar cada dia una música diferent.
Clar, els humans som diferents, som egoïstes i gelosos i ens hem criat dins d'una cultura i uns costums que la majoria de les vegades ens encotillen i ens dónen una visió limitant.
Ampliar la perspectiva, adonar-nos que cada dia pot ser el darrer, i fer de cada instant el que nosaltres volem d'aquell temps, escoltant la música que més ens agrada, menjant un trocet de xocolata i parlant amb la persona que necessitem i que sabem ens comprendrà en aquella situació; o si més no intentar-ho, que no quedi per nosaltres, i si volem passar aquella estona en soledat i en silenci, fer-ho , sense tenir por de ferir, sense sentir-nos obligats a res.
És tan relatiu això de la infidelitat, és tan gratificant poder ser qui ets i no haver de fingir, s'hi està tan bé amb les persones que estimant-te et deixen ser lliures, et donen ales però que sempre hi són amb una paraula de benvinguda...podria ser tot tan fàcil com escoltar cada dia una música diferent.
