martes, 23 de septiembre de 2008

LA DONA DEL QUADRE

"Ets tu?", em preguntà . M'hauria agradat contestar que sí , que era jo la dona que havia inspirat el quadre. Mirant-lo fixament avui em sento com ella . Està amb les mans plegades damunt del pit perquè té mal de cor , cara al mar, on ella es troba millor, i mira el vaixell de nom Infinit. Avui desitjaria tenir l'infinit entre les seves mans. De fet avui se'n ha adonat que un dia el va tenir però el va deixar anar un altre cop. No hi pot fer més. A la platja de Barcelona recorda moltes coses, vivències de fa temps i de no en fa tant...darrerament els records l'envolten i té una melangia barrejada amb tristor molt estranya, que li fa nosa, la tardor, potser?...Les flors han caigut totes damunt la sorra que abans era fina, i ara és gruixuda...tot el que podem tocar canvia amb el temps però el que sentim dins el cor pot quedar per sempre així. Li agradaria no oblidar, li agradaria recordar aquesta remor del seu cor, tan profunda, tot i que li dol, és dolça i familiar...Ara veig que la dona del quadre no només mira fixament el vaixell, parla amb ell, i ell li contesta:

M'afalaga molt que en el fons del fons pensessis que sempre seria teu... Jo potser m'hagués conformat en que em diguessis quelcom així. M'ho podries haver dit. M'hauria agradat saber-ho.


"Sí soc jo, així , pintada al quadre, sempre hi seré. Miraré l'infinit i hi podré parlar, amb les mans al cor entre la brisa del mar de Barcelona"

5 comentarios:

  1. aixó és la tardor bluswi, es que allí se hace más patente con el cambio de colores, el tono de la luz.... en tu barna parece que todo el mundo se haya tomado un redbull y poco tiempo queda para la melancolía, eso sí la mala f...que no falte, ese es otro de los síntomas. vente un día a la tienda y te hago un reconnecting a lo siete magníficos. muchos XX!

    ResponderEliminar
  2. Això de la remor dolorosa, però dolça i familiar... em resulta molt "familiar" també.
    I és ben bé així. Jo també la conec, i quan l'he llegit, expressada d'aquesta manera, he sabut que és la mateixa, la que jo he conegut durant mitja vida...

    ResponderEliminar
  3. Gracias humming...el otoño tiene bonitos colores pero es un poquito traicionero....ahora estoy mejor, hace sol y brilla

    ResponderEliminar
  4. Frederic: Benvingut al blog! Veig que sincronitzem...gràcies

    ResponderEliminar

Si así lo sientes, comenta, me encanta leerte.