És estrany però hi ha cops que vius primeres vegades i ni te'n adones. La primera vegada que degustes un plat exquisit i plores, la primera posta de sol que et fa erissar la pell, el primer petó, el primer avió, el primer amor, el primer llibre que et remou fins dins de tot, aquella cançó que et transporta...
Poques vegades oblides aquestes primeres vegades que amb els anys queden soterrades sota la voràgine de l'anar i venir de la vida; que poques vegades quadra amb el que tu havies planejat.
Algú em deia que la felicitat està en les primeres vegades, jo crec que la felicitat està en adonar-te'n que aquella vegada serà única i irrepetible i que guardant-la com un tresor dins al cor, la pots reviure i experimentar sempre, això sí, tunejada pel temps, i salpebrada amb detalls que l'haurien fet encara millor...la memòria és això el que té; és selectiva i capriciosa.
La vida et regala moments amb persones que són ÚNICS, viatges amb paissatges i sensacions que no es poden igualar. No cal mirar de repetir-los perqué no es pot. No som els d'ahir i tot canvia. Cal sentir-se afortunat per haver exprimentat plenitud just en aquell moment i res en un futur serà com alló, però serà del tot diferent i nou...una nova il.lusió, una nova aventura.
Aviat entraré a fer el retir de 10 dies, el Curs de Meditació Vipassana, i sé que serà una primera i única vegada. Em vull obrir a aquesta experiència per rememorar-la , integrar-la i sobretot aprofitar-la, perqué és el primer cop que m'atreveixo a viatjar cap al meu interior durant 10 dies, sense contacte amb l'exterior i guardant un codi de conducte estricte , en silenci. Em podré permetre deixar tot l'extern per només ocupar-me de mi, de mi...
Em sento afortunada i també sento que ara ho necessito més que mai, que ara ÉS EL MOMENT.
Així que tot l'agraïment al camí de vida que m'ha conduït on soc ara, perqué cada dia és una nova oportunitat i cal seguir endevant sempre.
