viernes, 14 de diciembre de 2018

10 DIES


Conduïa en silenci, observant les muntanyes i el sol incipient del matí…pensava en els darrers 10 dies i em sentía abrumada de totes les sensacions i experiències viscudes entre tantes persones i alhora tan sola.
El retir de 10 dies per aprendre la técnica de meditació VIPASSANA  ha estat un fil conductor cap a espais interiors del meu ésser que quedaven ocults i que he pogut  descubrir,  observar i “netejar” (sanar).
10 dies només per a mi  que han estat un regal…per coneixe’m millor, estimar-me molt més , valorar-me i corregir successos de la meva vida amb els que no hi estava bé, que volia canviar i se’m feia molt difícil fer-ho  i el que és millor,  he entés perqué no podía .
El noble silenci, conviure amb vint-i cinc dones més en el mateix espai, el menjar vegetarià i lleuger, els passejos pel jardí, la contemplació, llevar-me a les 04.00h de la matinada, l’ordre, la disciplina, allunyar-me dels sorolls, el móbil, les xarxes socials,  i  no poder sortir del mateix espai durant tots aquests dies contribueixen a la introspecció…a la força! Però això no ha estat difícil d’acomplir; el veritable repte ha estat descubrir la ment i adonar-me’n que no podía parar-la.
Els primers tres dies  només els vam dedicar a observar la respiració per calmar la ment i  enlloc d’això la meva ment  anava d’un lloc a l’altre com un mico sense control , desbordat i salvatge. Increïble…poder allunyar-me de la ment i observar-la des de fora, al principi dóna vertígen, un vertígen que sembla perillós, però cada dia que passava l’allunyava més i més i assolir silenci mental i presència i pura observació és una sensació absolutament flipant.
La técnica Vipassana et proporciona l’eina perfecta per purificar la teva ment i entendre que una de les lleis de l’Univers és el CANVI , així que pots contemplar amb equanimitat tot el que et passa , de forma objectiva i gestionar-ho amb una “santa indiferència” que et permet deixar de patir i acceptar amb un somriure el que la vida t’ofereix .
Durant els 10 dies es treballen conceptes com la tolerància, la generositat, l’acceptació, la moralitat, la veritat…entre d’altres, que són bàsics per lleurar bones accions i intencions de les que de ben segur recollirem el seu fruit, perqué és una altra de les Lleis Universals.
Totes les nostres accions tenen consequències de les que tard o d’hora en veurem els resultats i l’Univers se’n encarrega de fer-ho. Així que fluir amb l’Univers és estar d’acord i vibrar amb la Natura. Els mals pensaments, la mala intenció , l’ira, la ràbia… mai és cap als demés, sempre és cap a tu mateix@, voler fer mal als altres vol dir sembrar mal per a tu…una altra Llei Universal.
El darrer dia va ser un dia de Festa, ens va ser permés parlar i va ser bonic compartir amb les companyes del retir les seves impressions i experiències i compartir el àpats xerrant, tot i que, personalment, em va costar tornar a parlar tan de sobte…el que són les coses, oi?
Des de la tornada he pogut canviar algunes coses i ara em sento millor, alliberada, i estimada per mi…que sóc la important en la meva historia, no? Per qué ens oblidem de naltr@s tantes vegades? Per qué ens fa tanta por el silenci i estar en soledat?
Vipassana és una forma d’alliberar aquests temors i retrobar-nos  i estic molt feliç de la persona que he vist.
Una de les coses que més m’ha agradat és que Vipassana es basa en la pròpia experiència i sensació del nostre cos, és a dir, res des de l’intelecte o perqué ho ha dit algú altre, res de teoritzar. És constatar tot,  segons les sensacions i la respiració, directament sobre com ens trobem; acceptant la realitat tal i com és.
Només 10 dies amb un mateix@ obren moltes perpectives i una cosa que seguiré fent és buscar espais per estar  amb mi mateixa en plena Natura, per escoltar el meu SILENCI que ho diu tot.

Ara entenc molt millor les paraules de Ekhart Tolle:

·        La mayor parte del dolor humano es innecesario. Es creado por uno mismo, siempre y cuando la mente no observada vive su vida.

·        Nada mejor que una liberación para darse cuenta de que la “voz en    mi cabeza” no es lo que soy. ¿Quién soy yo entonces? El que veo.

·        Cuando te quejas, te haces una víctima. Deja la situación, cambia la situación o acéptala, todo lo demás es una locura.

Així és como jo vaig viure el retir de 10 dies, com un regal, i em vaig sentir privilegiada de dedicar-me’l. Un nou camí s’obre al meu davant i no m’importa recorre’l tota sola, estic molt bé amb mi.



Foto de Lluís Camell