MOSQUETERS

Aquest estiu ha estat l'estiu de la improvisació, del fluir i deixar-se anar. Estiu ple de riures i de complicitats.

Finalment vam decidit escapar-nos uns dies a una ciutat que m'encanta: Burdeus. Li vam preguntar a la Vilma si volia venir amb nosaltres, i ella amb tota la seva sinceritat de sempre va exclamar:

-Fa molt de temps que no viatgem junts, voleu dir que anirà bé?

 I tant que va anar bé, feia sis anys que no viatjàvem tots tres i va ser molt divertit.

Carretera i manta i cap la France. Vam decidir fer una playlist a Spotify per compartir la nostra música, cadascú va posar les seves cançons i vam dir-nos que no la podíem escoltar fins ser de camí a Burdeus...era divertit anar adivinant de qui era cada cançó que anava sonant, descubrint els gustos, nous interprets, anècdotes que ens explicàvem de cada cançó, va ser flipant!

Aquests cinc dies han estat tranquils, divertits, sense obligacions de hem de visitar TOOOOT...i hem fet el que més ens agrada: xerrar, badar, observar, menjar, i descobrir llocs pintorescs, que a Burdeus n'hi ha un tou. La ciutat estava plena de vida i d'activitat als carrers, les terrasses plenes  i encara hem trobat botigues "d'autor" amb personalitat.

Una altra cosa magnífica de viatjar amb Vilma aquest anys és que com que està acabant Història de l'Art i li encanta l'art contemporani, hem gaudit de les seves explicacions i raonaments sobre l'art...i a  nosaltres, els seus pares, se'ns queda la boca oberta, aprenent i escoltant. És tan bonic aprendre dels fills!

Vam viatjar també a la Costa tot i que no tornaríem a fer al mes d'agost, estava A TOPE , però ho hem deixat pendent per un nou viatge , descubrir tota la bahia, anar a la duna i passar-hi uns dies, potser a la primavera o a la tardor.

Visitar St Emilion va ser molt màgic, perqué vam arribar molt aviat i vam veure com despertava aquest poblet tan pintoresc.

 Així que seguim sent com els Tres Mosqueters, cadasqun amb el seu espai vital, amb els seus gustos, les seves històries com la llista d'Spotify, junts però diferents, combinables i compatibles.

A ROOM WITH A MEMORY

Entrar en contacte de nou amb l’habitació que va ser meva quan vivía  amb mons  pares a Barcelona,  és tot un “shock”. 

Tornes a recordar moltes coses, encara que l’habitació no sigui en el seu entorn i s’hagi tret de context- carrer Madrazo 83-  i es trobi al pis de dalt de casa ma mare a Calafell.

El llit, els mobles, la ràdio, els coixins i les cortines, algun poster, fotos antigues, un  “rumazón a la memoria”,  que deia Jorge Edwards, com quan tornes a mirar el pati de l’escola però resulta que han passat 20 anys, i tot ho veus més petit.

Aquest estiu vull compartir amb la meva mare més estones, que em trobi quan es llevi, esmorzar plegades,  poder xerrar amb ella amb calma, cuidar-la, sortir a passeig si li ve de gust, o senzillament agafar-la de la mà i sentir la seva pell, la seva veu, mirar-la als ulls; riure juntes de tonteries, banyar-nos a la piscina, baixar a baix a mar a prendre un gelat…és increíble com disfruta amb els “almendrados”

El cervell és molt capritxós i la memoria molt selectiva però ma mare és “madre coraje” i els fills sempre han estat la seva vida, així que ,suposo, aquesta tovallola no la llençarà, de moment.

Amb el temps he aprés a no deixar per més endevant el que puc fer avui i a no postposar les coses que més il.lusió em fan; vull estar amb les persones que més estimo , descansar, dormir bé, fer ioga, llegir, menjar coses bones, tenir xerrades interessants, i sentir pau interior. Ha estat un hivern dur en molts aspectes, però després de la tempesta sempre ve la calma, la vida és pur canvi.

Mirant l’habitació me n’ adono que no soc la mateixa Marga de fa 30 anys… i que m’agrada molt la Marga que soc, amb les meves ombres i la meva llum. Soc afortunada i dono gràcies per haver viscut coses màgiques, tingut  vivències divertides, haver conegut persones meravelloses I no tant meravelloses que m’han ensenyat el que té valor per a mi. I disfrutar d’amics i amigues que els tinc des de sempre.  

La vida m’ha permés crear la familia dels meus somnis  amb la que he estat i soc molt feliç. He vist créixer la meva filla que ara vola soleta a qui he pogut anar a buscar a l’escola  cada tarda del món mentre era petita i dedicar-li tot el temps que ha necessitat.

 Hi estaré molt bé a la meva habitació de joveneta, ja no hi tinc  res  que estudiar, no tinc més exàmens , ni m’hi tancaré per escoltar música a tope perqué no tinc enlloc on anar i estic efervescent d’adolescència, ni estaré penjada al telèfon xerrant amb un amic… tot aixó és historia, la meva ; que sembla que surfeja quan miro l’habitació.

Ara crearé nous records ,  noves connexions, noves vivències, amb calma, un altre estiu per recordar de forma especial I disfrutar de les estones amb ma mare, gaudint de la maduresa, de la calma, del silenci.

Bon Estiu!

DIVERTIMENTO

M'agrada imaginar històries de persones ... aquesta és una de tantes històries...

DIVERTIMENTO

Em sobrava temps i vaig decidir entrar en aquell café per on sempre que  passava per davant em deia “un dia has de venir i prendre alguna cosa”, m’encantava aquell café restaurant tan ben posat i lluminós i que l’observaves  des de dalt el carrer, ja que per accedir-hi s’havien de baixar uns graons.

Les taules col·locades molt juntes  estaven fetes de fusta fina, era quasi l’hora de dinar i em vaig demanar un bitter sense alcohol, vaig treure la "tablet" i em vaig posar a treballar mentre "feia temps"…-qué bé- em deia- per fi has entrat, i s’hi està molt bé , com tu pensaves.

El cambrer molt afable em va portar a la taula un got amb glaçons i un tall de taronja i, mentre hi abocava el bitter amb tota la seva efervescència, els vaig veure,  a través dels cristalls, al carrer,  mentre es donaven dos petons i els seus barrets xocaven, sort que ella no duia ulleres, ni unes de sol, tot i que el dia era esplèndid.

Em va semblar que es miraven als ulls mentre se saludaven i ella va baixar davant d’ell i es van seure a la taula del meu costat, quasi bé les bombolles del meu bitter podien esquitxar les seves cares.

Semblaven molt nerviosos, potser més ell que ella  que era bastant més gran, però els seus ulls brillaven i tot i que no es tocaven  i seien separats es podía sentir que hi havia quelcom fluint  entre aquells dos.

No saps la de cops que m’havia imaginat això- li digué ella, amb un somriure i mirant-lo fixament als ulls.

Sincerament, jo no, mai ho he fet això, massa perillòs- li contestà ell amb un to més que murri i un mig somriure.

Qué té de dolent que dos amics es trobin per dinar? …per qué dinem, no? És tard i tinc fam

No tinc massa temps – digué ell ràpidament- però, va, piquem alguna cosa.

Tu i el temps- suspirà ella- Saps?, tenia ganes de veure’t , de veure’t i xerrar, només xerrar,  m’entens?- va preguntar ella.

Aquella conversa s’estava posant interessant i jo feia veure que mirava la "tablet" però les meves orelles eren a la  seva taula … - mira que ets cotilla- vaig pensar.

És agradable tenir-te al davant  i poder parlar-te mirant-te als ulls que, per cert, m’agraden més que un teclat, per no dir que, escoltar la teva veu és un luxe – li digué ella somrient.

Ell es va treure la jaqueta , la va deixar a un costat i es va posar a jugar amb un tovalló que hi havia damunt la taula, aixecant el cap li digué:

Això se’m fa molt estrany, però també m’alegro de veure’t…tot i que m’és difícil mirar-te  i no tocar-te.

Gràcies per venir i fer realitat el meu somni- li contestà ella- això ho havia imaginat un tou de cops…després de tants anys de trobades furtives …

A aquestes alçades de la conversa, el meu cos ja s’havia inclinat com una planta sobre la taula de la parella…però ells estaven mirant-se tan d’aprop que ni ho van notar.

Només et volia donar les gràcies per tot aquest temps i per ajudar-me a deixar enrere la meva cara més fosca- la veu d’ella sonava sincera i emocionada i va afegir-  tan de bo hagués pogut il·luminar la teva.

Ell se l’escoltava però li costava aguantar la mirada , tenia l’ull posat al móbil.

M’hauria agradat ser la teva amiga, aprofitar aquesta coneixença, però finalment he hagut d’acceptar que a  tu això no t’interessava. Tampoc jo era suficient per a tu, ni prou interessant, tan sols un divertimento com molts altres. Sabia que existien homes com tu però no me’ls havia trobat mai, ni en somnis. Saps?, la vida dóna moltes voltes i de vegades hi ha amistats que poden ajudar-te quan menys ho esperes… Et volia dir, també, que sempre voldré ser la teva amiga, i tot i que passin els anys, si algun cop creus o penses que et puc ajudar , i encara soc viva, no dubtis en dir-m’ho. Quan te’n adonis de la profunditat del buit que hi ha dins teu , tinc por que t’agafi vertígen. Però soc molt afortunada- continuà ella-  perqué he conegut en aquesta vida el meu perfecte company sexual, el motllo del meu cos, la sincronicitat del meu ritme, poder fondre’m amb el seu cos i ser UN…tot un luxe ;  però res més, darrere això, només la teva buidor. Em sap greu per tu.

Jo estava per demanar-me un altre bitter; però ell va agafar la jaqueta, el mòbil , la va mirar als ulls i  li va dir – faig tard, em sap greu, ja ens diem alguna coseta pel "whassap".

Ella el va mirar amb els seus ulls clars i somrigué, li va fer un  adéu amb la mà.

Ella no ho va veure, però ell estava desencaixat, desitjós de fugir, però crec que ho va fer perqué sabia que ella li deia la veritat del seu immens forat a l’ànima que el feia està perdut dins d’ell mateix.

El cambrer es va acostar a la taula i ella es va demanar el dinar, sonava contenta, aliviada, regenerada i brillava a la llum del finestral.

Ell semblava una ombra caminant lentament carrer avall. 

I jo vaig pensar que perqué els cercles sempre eren quadrats i per qué   hi havia històries destinades a no acabar mai.