A ROOM WITH A MEMORY

Entrar en contacte de nou amb l’habitació que va ser meva quan vivía  amb mons  pares a Barcelona,  és tot un “shock”. 

Tornes a recordar moltes coses, encara que l’habitació no sigui en el seu entorn i s’hagi tret de context- carrer Madrazo 83-  i es trobi al pis de dalt de casa ma mare a Calafell.

El llit, els mobles, la ràdio, els coixins i les cortines, algun poster, fotos antigues, un  “rumazón a la memoria”,  que deia Jorge Edwards, com quan tornes a mirar el pati de l’escola però resulta que han passat 20 anys, i tot ho veus més petit.

Aquest estiu vull compartir amb la meva mare més estones, que em trobi quan es llevi, esmorzar plegades,  poder xerrar amb ella amb calma, cuidar-la, sortir a passeig si li ve de gust, o senzillament agafar-la de la mà i sentir la seva pell, la seva veu, mirar-la als ulls; riure juntes de tonteries, banyar-nos a la piscina, baixar a baix a mar a prendre un gelat…és increíble com disfruta amb els “almendrados”

El cervell és molt capritxós i la memoria molt selectiva però ma mare és “madre coraje” i els fills sempre han estat la seva vida, així que ,suposo, aquesta tovallola no la llençarà, de moment.

Amb el temps he aprés a no deixar per més endevant el que puc fer avui i a no postposar les coses que més il.lusió em fan; vull estar amb les persones que més estimo , descansar, dormir bé, fer ioga, llegir, menjar coses bones, tenir xerrades interessants, i sentir pau interior. Ha estat un hivern dur en molts aspectes, però després de la tempesta sempre ve la calma, la vida és pur canvi.

Mirant l’habitació me n’ adono que no soc la mateixa Marga de fa 30 anys… i que m’agrada molt la Marga que soc, amb les meves ombres i la meva llum. Soc afortunada i dono gràcies per haver viscut coses màgiques, tingut  vivències divertides, haver conegut persones meravelloses I no tant meravelloses que m’han ensenyat el que té valor per a mi. I disfrutar d’amics i amigues que els tinc des de sempre.  

La vida m’ha permés crear la familia dels meus somnis  amb la que he estat i soc molt feliç. He vist créixer la meva filla que ara vola soleta a qui he pogut anar a buscar a l’escola  cada tarda del món mentre era petita i dedicar-li tot el temps que ha necessitat.

 Hi estaré molt bé a la meva habitació de joveneta, ja no hi tinc  res  que estudiar, no tinc més exàmens , ni m’hi tancaré per escoltar música a tope perqué no tinc enlloc on anar i estic efervescent d’adolescència, ni estaré penjada al telèfon xerrant amb un amic… tot aixó és historia, la meva ; que sembla que surfeja quan miro l’habitació.

Ara crearé nous records ,  noves connexions, noves vivències, amb calma, un altre estiu per recordar de forma especial I disfrutar de les estones amb ma mare, gaudint de la maduresa, de la calma, del silenci.

Bon Estiu!