PERSONES ÀNGELS

L'altre dia escoltava al Dr. Rojas Marcos com parlava de les persones que apareixen a la teva vida i que són àngels perqué te la salven. Em va fer pensar que he tingut la sort que a la meva vida han aparegut persones àngels en moments crítics i que gràcies a elles encara sóc aquí. He tingut la gran oportunitat de poder agrair-los l'haver-ho fet i dir-los que per a mi han estat persones molt importants , i que gràcies a elles el rumb de la meva vida ha estat cap un infinit amoròs i de pau. Les persones àngels no cal que hi siguin molt de temps , però sí en el moment just, et diuen el que et cal escoltar i t'acompanyen ,quasi sense ell@s saber-ho, a creuar ponts que sol@s no ens atreviríem a fer-ho. Com que tinc la sort de tenir ja uns quants anys , hi ha moltes persones àngel a la meva vida, elles saben qui són i des d'aquí els dono de nou les gràcies. Una a qui li tinc especial "carinyo" , és a un home que un cop va visitar l'empresa on jo treballava . Vaig haver-lo d'anar a buscar a l'aeroport, i en el cotxe vam tenir una conversa que amb el temps vaig entendre que anava molt més enllà. Assegut al meu costat, era un home Indi, menut i amb un somriure bondadós, em va preguntar: Quina edat creu que tinc? I jo el veia gran però molt "jovenívol", li vaig contestar "Ai, no sé, potser uns 60?", ell reia sota el nas i em va dir " En tinc 73...saps? el secret de tot està en viure en EQUILIBRI" En aquell moment de la meva vida l'equilibri brillava per la seva absència, però aquell concepte em va perseguir per sempre més. Abans de tornar al seu país, em va regalar una bonica moneda de la INDIA, d'una banda hi havia el símbol OM i de l'altre Shiva...d'aquella moneda em vaig fer un penjoll i la conservo com la més preuada joia, pel que significa per a mi: VIURE EN EQUILIBRI. No va ser fins 15 anys més tard que vaig entendre que la meva vida l'havia de posar en ordre i que havia d'aconseguir equilibri en tots els seus àmbits. Hi ha persones àngels per tot arreu, i per a tot@s; només cal mirar bé, no estem sol@s, l'Univers ens ajuda, cal tenir els ulls i sobretot el cor , ben oberts.

L'HOME QUE NO TENIA TENDRESA

L'home que no tenia tendresa era pura ENERGIA, vivia per fer realitat un somni i s'havia promés lluitar per ell fins al final. Havia lliurat moltes batalles perqué pintaven bastos i no era fàcil; tot ho tenia en contra però ell HO VOLIA, ho volia TOT, tot el que havia somniat i sabia que el camí seria llarg i no es podia distreure. Per encarar les seves lluites molta gent havia caigut i cada cop necessitava una corassa més dura i gruixuda, però res l'impedia seguir endevant, batalla rera batalla, dut per una força que desconeixia d'on neixia,  però el dirigia cap l'objectiu, com si l'arrosegués un corrent, un destí. Tot el dolor que creixia dins, tota la sol.litud, no era escoltada perqué l'home que no tenia tendresa estava sempre molt ocupat, corrent d'un lloc a l'altre, dins el seu soroll, en una voràgine. La lluita valia la pena, era on volia ser, demostrant a tothom que podia...i el somni cada cop es feia més i més gran. Aquella armadura, cada cop més i més dura, que l'havia fet molt fort i insensible, alhora no el deixava aturar-se, seure i contemplar on havia arribat, l'empenyia a seguir caminant. Massa pensaments li feien mal, les batalles havien estat molt crues i tot i que pensava que en sortia victoriòs, la guerra passa factura; sempre s'ha sabut aixó.

L'home que no tenia tendresa no sabia seure i llegir amb calma, no sabia estar sense fer res, no regalava flors, no acaronava altres pells dolçament i sense presses, no es regalava ni regalava el seu temps, no escoltava el silenci, ni als demés...tot això li feia por perqué no tenia tendresa i dins seu vivia el dolor d'una primera ferida que va fer callar CREANT un somni. Avesat a la lluita, ignorava que hi havia un camí més dolç, menys dur, a cor obert, que no necessitava cap armadura ni protecció, on només calia deixar-se veure, mostrar-se vulnerable per poder ser estimat i ESTIMAR. L'home que no tenia tendresa estava cansat i va començar a entendre que NO podia tenir-ho TOT i va VALORAR , per primer cop, el que havia aconseguit, potser era millor NO NECESSITAR res, SER UN MATEIX, deixar les estratègies i les mentides a un costat i obrir d'una puta vegada el seu cor Perdonar-se per tot el dolor que mai va voler afrontar i començar a assaborir la vida d'una forma en la que mai ho havia fet: CERCANT LA MÀGIA DE LA TENDRESA.