L'HOME QUE NO TENIA TENDRESA

L'home que no tenia tendresa era pura ENERGIA, vivia per fer realitat un somni i s'havia promés lluitar per ell fins al final. Havia lliurat moltes batalles perqué pintaven bastos i no era fàcil; tot ho tenia en contra però ell HO VOLIA, ho volia TOT, tot el que havia somniat i sabia que el camí seria llarg i no es podia distreure. Per encarar les seves lluites molta gent havia caigut i cada cop necessitava una corassa més dura i gruixuda, però res l'impedia seguir endevant, batalla rera batalla, dut per una força que desconeixia d'on neixia,  però el dirigia cap l'objectiu, com si l'arrosegués un corrent, un destí. Tot el dolor que creixia dins, tota la sol.litud, no era escoltada perqué l'home que no tenia tendresa estava sempre molt ocupat, corrent d'un lloc a l'altre, dins el seu soroll, en una voràgine. La lluita valia la pena, era on volia ser, demostrant a tothom que podia...i el somni cada cop es feia més i més gran. Aquella armadura, cada cop més i més dura, que l'havia fet molt fort i insensible, alhora no el deixava aturar-se, seure i contemplar on havia arribat, l'empenyia a seguir caminant. Massa pensaments li feien mal, les batalles havien estat molt crues i tot i que pensava que en sortia victoriòs, la guerra passa factura; sempre s'ha sabut aixó.

L'home que no tenia tendresa no sabia seure i llegir amb calma, no sabia estar sense fer res, no regalava flors, no acaronava altres pells dolçament i sense presses, no es regalava ni regalava el seu temps, no escoltava el silenci, ni als demés...tot això li feia por perqué no tenia tendresa i dins seu vivia el dolor d'una primera ferida que va fer callar CREANT un somni. Avesat a la lluita, ignorava que hi havia un camí més dolç, menys dur, a cor obert, que no necessitava cap armadura ni protecció, on només calia deixar-se veure, mostrar-se vulnerable per poder ser estimat i ESTIMAR. L'home que no tenia tendresa estava cansat i va començar a entendre que NO podia tenir-ho TOT i va VALORAR , per primer cop, el que havia aconseguit, potser era millor NO NECESSITAR res, SER UN MATEIX, deixar les estratègies i les mentides a un costat i obrir d'una puta vegada el seu cor Perdonar-se per tot el dolor que mai va voler afrontar i començar a assaborir la vida d'una forma en la que mai ho havia fet: CERCANT LA MÀGIA DE LA TENDRESA.