domingo, 6 de marzo de 2016

I DESPRÉS DEL FINAL DEL CONTE?

L'altre dia dinava a Barcelona, en el meu oasi preferit,  al carrer Buenos Aires  Bernat +,   l'espai també és una magnífica llibreria, així que hi havia un faristol petitó davant meu amb un llibre que es titolava "Cosas que escribí mientras se me enfriaba el café". El títol ja el vaig trobar molt atractiu però, a la contraportada, explicava l'autor , Isaac Pachón, que una de les coses per les que el va escriure era el fet de preguntar-se :Qué passa als contes després dels "i van ser feliços i van menjar anissos"?

Potser sí que el Pachón té raó, vaig pensar, les històries interessants comencen després d'això, no? 
Perqué ja ho diuen moltes cançons, la vida no és com en els contes, tot i que moltes vegades busquem prínceps blaus en granotes i focs d'artifici en històries de poca consistència..., millorades, potser, per la nostra imaginació. I seguim desitjant moments multi color, i de ben segur que en tenim uns quants. Paradoxalment, no sabíem quan els estàvem vivint , que aquells instants quedarien tatuats al cor i com un puzzle anirien construint el nostre "imaginari" de FELICITAT... la gran desitjada, sempre intermitent, sempre fugaç.

I segons la meva experiència, de 50 anys de vida, hehehehe, això no ho pot dir tothom, l'imaginari és molt i molt variat i si hagués de sospesar els moments dolços versus els amargs, la balança es decantaria cap als dolços. Primer, perquè ho soc molt jo , de dolça, i segon perqué els amargs senzillament els he oblidat...així de senzill i així de complicat. La vida és com jo decideixo fer-la, dolça o amarga... i m'agrada més el dolç!!!!

Qué se'n deu haver fet de la Ventafocs???? De la Bella Dorment o de la Blanca Neu? Seguiran plenes de felicitat , hauran patit crisis, problemes , ensurts i desgràcies a la segona part del conte?. Esdevenen com aquests artitstes que moren en plena joventut. Mai es faran vells, sempre conservaran la seva bellesa, tendresa, i inocència...sempre viuran en temps millors. Es queden  a la primera part...i cada part de la vida té molt a dir, no trobeu?

Qué passarà a les 12.00? Tindrem carrossa???

2 comentarios:

  1. Ay, esos finales de cuento, jeje! Gracias por inspirarte en mis historias, Marga! Abrazo! ;)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ups!, esto no me lo esperaba...fue una suerte que tu libro estuviera justo delante mientras comía. Muchas muchas gracias por tu comentario, Isaac. Abrazo!!

      Eliminar

Si así lo sientes, comenta, me encanta leerte.