viernes, 28 de septiembre de 2018

EN MARXA

He posat en marxa coses que portava en ment i mai podia fer...al final, com deia una que conec, " tot arriba" i sí, m'ha arribat.
Ahir vaig anar a cantar a la coral del meu poble. Durant la meva infància vaig cantar a una coral a Barcelona, fins que en vaig fer 18. Assejàvem els dissabtes i vam viure moments molt únics i vam fer sortides molt boniques, vaig conéixer gent molt especial i única.
Ens van dirigir persones com l'Oriol Martorell i l'Antoni Ros Marbà, i ahir tornant a formar part d'una coral em van venir un munt de records que tenia mig oblidats,
L'Imma la directora de la coral em deia que cantar és molt terapèutic...i té raó...cantar és magnífic!

També el proper mes de novembre faré un retir Vipassana, seràn deu dies en silenci, sense parlar amb ningú, meditant. Tinc una necessitat boja de fer-ho, de lliberar-me durant deu dies de tot, i estar amb mi mateixa...escoltar-me sense distraccions, sense poder anar en lloc més, deixant anar. Allí no podré escriure ni fer res, però suposo que quan aquesta experiència acabi alguna cosa n'escriuré aquí.

Hi ha moltes altres coses que em faria il.lusió de fer: estudiar fotografia, m'encanta  fotografiar  persones, estudiar història de l'art, fer voluntariat...però com deia una que conec "tot arriba" i espero que arribarà. Com diu ma cosina "sobre la marxa".

Omplir la meva vida de projectes i bonics objectius, viure experiències enriquidores per agradar-me només a mi mateixa...és tot un repte i ara l'assumeixo.

Hi ha un moment per cada cosa i una cosa per cada moment...anem a fer-los únics.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Si así lo sientes, comenta, me encanta leerte.