martes, 14 de junio de 2016

CINQUANTA MÉS UN ...cinquantanyera

Cada aniversari és una celebració, un any més que som vius i que ho podem veure. És una data en la que sento moltes coses, però potser la que més sento és: Osti, però com pot ser? Jo, cinquanta-un anys???
De joveneta sempre havia pensat que moriria molt jove, així que la meva tendència natural és la d'aprofitar-ho tot fins al final, no deixar-ne passar ni una i canviar el que no m'agrada perquè avui hi som i demà podem no ser-hi. 
La vida és una aventura, o així la veig jo,  però n'hi ha que són més aventurers que d'altres, i sense aventura, on és la gràcia?  El que més m'emociona és que entro en la cinquentena plena de plans, d'il.lusions, de reptes i de projectes i acompanyada de les millors persones del món. Tinc molta sort.
M'encanta mirar me al mirall i adonar-me'n que cada cicatriu té una història i que la majoria de les arrugues són de riure tot i que un parell no ho són...i potser són les més grosses.
Podem cuidar-nos molt i molt, pensar en positiu, viure en harmonia, però el pas dels anys és inevitable, i passen per a tots. Als 30 no t'ho penses però de repent et "plantufen" 51 espelmes davant per bufar i  penses "però que coi ha passat?" Hi ha quelcom que no es pot tunejar, la mirada...la mirada sempre té la nostra edat i és on veiem les persones per dins...que és el més important.
Així que celebraré un any més, un 14 de juny més!!!!El millor regal. Aquest any al caure en dimarts l'hem celebrat el passat cap de setmana i ha estat millor encara que l'any anterior...tenen raó els que diuen que el millor està per arribar i jo vull que cada any sigui millor, Només depen de mi, ara ho sé.









No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Si así lo sientes, comenta, me encanta leerte.