sábado, 31 de mayo de 2008

DIUMENGE DE COMIAT

Aquest diumenge ha estat estrany. Avui li han fet un comiat al sogre. Ell té ja més de setanta anys, però fins fa pocs mesos ha estat en actiu. Sempre tornant a començar després de cada aventura professional. N'ha tingut unes quantes...i crec que no pararà fins que el seu cos l'aturi. Per motius de salut ha decidit deixar la feina actual, era massa dura a nivell físic, però dubto que ho hagués deixat si la feina no li comportés aquest esforç. Haver de matinar, carregar maletes amb mostruaris pesats, conduir tot el dia...

Érem poquets i ens han convidat als fills i joves, i nets...El sogre ha estat content, i suposo que agraït. Sentimentalisme, en la mesura justa...la feina és massa dura, i les històries d'amistat existeixen, però amb el temps te n'adones que molt molt poques són incondicionals a la feina.


El sogre ha tingut sort, ha invertit molt en els amics i a la llarga aixó li ha salvat la papereta. Els amics l'han respost, i aquest ,en concret, l'ha ajudat a sobreviure els darrers anys de la seva vida amb tota la dignitat possible, i l'ha permés retirar-se amb un coixinet que 60 anys de feina no han aconseguit farcir mai...


La vida és apassionant, avui mirant el sogre em preguntava qué sentia en aquells moments, els darrers al costat del seu amic, els darrers de contacte amb el món professional. Crec que no vol mirar enrere, crec que no vol mirar endevant. Millor així...

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Si así lo sientes, comenta, me encanta leerte.